Imagen: Masha Gladkova
Ante la actual revuelta catalana
La actual situación de excepción social que vive Cataluña no tiene precedentes en la historia reciente de nuestro país. Durante toda la semana las movilizaciones sociales en respuesta a la sentencia del proceso han sido de una contundencia masiva que muestra la fuerza que tiene la población cuando se organiza y se moviliza masivamente.
Por otro lado la violencia policial desde el primer momento, encabezada por los cuerpos de antidisturbios de Mossos d’Esquadra y Policía Nacional colaborando conjuntamente, ha desatado una oleada de protestas nocturnas en todas las capitales de provincia ininterrumpidamente y con una intensidad de la protesta que no ha hecho más que incrementarse noche a noche, día a día.
Los gobernantes y políticos catalanes ahora se desmarcan de estas protestas por violentas, abandonando en los momentos más duros a la juventud que creció viendo como la Policía Nacional y la Guardia Civil reventaban sus colegios electorales y apaleaban a pacíficos defensores del referéndum. Esta juventud que hoy se defiende (y nos defiende) de la brutalidad policial, ahora los abandonan ante las acusaciones de terrorismo y violencia del ejecutivo Pedro Sánchez, con la colaboración de los gobernantes, partidos políticos y la ultraderecha.
Hay una oleada en el mundo de protestas que surgen por diferentes motivos, pero todas tienen un denominador común. La humanidad aspira a vivir en las cotas más altas posibles de libertad, justicia social y bienestar. Y ante el fracaso de las diferentes economías neoliberales de dar esta solución a la mayoría social de cada país, periódicamente surgen protestas desencadenadas por varios factores (recientemente en Hong Kong, Ecuador y ahora en Chile, por nombrar algún ejemplo) que derivan en brutales represiones y reacciones autoritarias de toda forma de gobierno.
Y es que por definición, gobernar corrompe. Los intereses para mantener el poder durante la partida que dura su mandato hace que los partidos políticos parlamentarios tengan sus propias estrategias y pretendan movilizar en el pueblo según sus intereses. Pero hoy Cataluña vuelve a desbordar la clase política catalana y española, dando una lección al mundo de dignidad y autoorganización en una nueva revuelta.
Simultáneamente en Cataluña tenemos una situación económica y social que no hace más que empeorar: paro estructural en los colectivos más vulnerables (jóvenes, mayores de 55 años, mujeres e inmigrantes), la pobreza ha aumentado, acceder a la vivienda sigue siendo un grave problema, se precariza el trabajo y se debilitan los sistemas públicos de educación y sanidad, etc. Una situación que es similar en el resto del Estado español, con las diferencias propias de cada territorio.
Y en otros territorios empieza a movilizarse también la sociedad en contra de la represión en Cataluña: Madrid, Burgos, Vitoria, Sevilla… Cada vez se suman más ciudades a protestar contra la represión y contra sus responsables: el gobierno y la Monarquía.
Vivimos en un estado que nace del pacto de una clase política con el franquismo el 1978, un estado que lleva reprimiendo las revueltas de la clase trabajadora y de todos los pueblos que cuestionan su estructura. Hace falta una salida común a esta situación con todos los actores posibles que lleve a poner fin a la actual Monarquía y abra un nuevo escenario alejado de todo aquello que nos oprime.
Desde CNT Vallès Oriental, como sindicato revolucionario y anarcosindicalista, nos comprometemos a iniciar y promover los contactos con todas las fuerzas sindicales de Cataluña y el resto del Estado para iniciar un movimiento sindical revolucionario que acompañe la revuelta catalana y la dote de contenido de clase y social, que abogue por la abolición de la Monarquía y un nuevo modelo confederal del territorio donde cada pueblo pueda autodeterminarse políticamente.
Viva la libertad!
CNT Vallès Oriental
Davant l’actual revolta catalana
L’actual situació d’excepció social que viu Catalunya no té precedents en la història recent del nostre país. Durant tota la setmana les mobilitzacions socials en resposta a la sentència del procés han sigut d’una contundència massiva que mostra la força que té la població quan s’organitza i es mobilitza massivament.
Per altra banda la violència policial des del primer moment, encapçalada pels cossos d’antiavalots de Mossos d’Esquadra i Policia Nacional col·laborant conjuntament, ha desfermat una onada de protestes nocturnes a totes les capitals de província ininterrompudament i amb una intensitat de la protesta que no ha fet més que incrementar-se nit a nit, dia a dia.
Els governants i polítics catalans ara es desmarquen d’aquestes protestes per violentes, abandonant en els moments més durs al jovent que va créixer veient com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil rebentaven els seus col·legis electorals i apallissaven a pacífics defensors del referèndum. Aquest jovent que avui es defensa (i ens defensa) de la brutalitat policial, ara els abandonen davant les acusacions de terrorisme i violència de l’executiu Pedro Sánchez, amb la col·laboració dels governants, partits polítics i la ultradreta.
Hi ha una onada al món de protestes que sorgeixen per diferents motius, però totes tenen un denominador comú. La humanitat aspira a viure en les cotes més altes possibles de llibertat, justícia social i benestar. I davant el fracàs de les diferents economies neoliberals de donar aquesta solució a la majoria social de cada país, periòdicament sorgeixen protestes desencadenades per diversos factors (recentment a Hong Kong, Equador i ara a Xile, per posar algun exemple) que deriven en brutals repressions i reaccions autoritàries de tota forma de govern.
I és que per definició, governar corromp. Els interessos per mantenir el poder durant la partida que dura el seu mandat fa que els partits polítics parlamentaris tinguin les seves pròpies estratègies i pretenguin mobilitzar al poble segons els seus interessos. Però avui Catalunya torna a desbordar la classe política catalana i espanyola, donant una lliçó al món de dignitat i autoorganització en una nova revolta.
Simultàniament a Catalunya tenim una situació econòmica i social que no fa més que empitjorar: atur estructural en els col·lectius més vulnerables (joves, majors de 55 anys, dones i immigrants), la pobresa ha augmentat, accedir a l’habitatge segueix sent un greu problema, es precaritza el treball i es debiliten els sistemes públics d’educació i sanitat, etc. Una situació que és similar a la resta de l’Estat espanyol, amb les diferències pròpies de cada territori.
I a altres territoris comença a mobilitzar-se també la societat en contra de la repressió a Catalunya: Madrid, Burgos, Vitòria, Sevilla… Cada cop se sumen més ciutats a protestar contra la repressió i contra els seus responsables: el govern i la Monarquia.
Vivim en un estat que neix del pacte d’una classe política amb el franquisme el 1978, un estat que porta reprimint les revoltes de la classe treballadora i de tots els pobles que en qüestionen la seva estructura. Cal una sortida comuna a aquesta situació amb tots els actors possibles que porti a la fi de l’actual Monarquia i obri un nou escenari allunyat de tot allò que ens oprimeix.
Des de CNT Vallès Oriental, com a sindicat revolucionari i anarcosindicalista, ens comprometem a iniciar i promoure els contactes amb totes les forces sindicals de Catalunya i la resta de l’Estat per iniciar un moviment sindical revolucionari que acompanyi la revolta catalana i la doti de contingut de classe i social, que advoqui per l’abolició de la Monarquia i un nou model confederal del territori on cada poble pugui autodeterminar-se políticament.
Visca la llibertat!
CNT Vallès Oriental
