El pasado fin de semana (9 y 10 de Abril) comenzaron en Barcelona las jornadas “alternativas al capitalismo: la autogestión a debate”, organizadas por CNT en el marco de las celebraciones por sus 100 años. Las primeras conferencias, que se prolongarán durante las próximas semanas, estuvieron a cargo de académicos locales y extranjeros que ofrecieron sus respectivos puntos de vista sobre la autogestión, el anarcosindicalismo y los modelos de socialismo y comunismo libertario. Cerca de 100 personas asistieron a las primeras actividades.
(català)
La inauguración de las jornadas, impulsadas por CNT en colaboración con la Fundación Anselmo Lorenzo (FAL), el Instituto de Ciencias Económicas y de la Autogestión (ICEA) y la Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes (FELLA), corrió a cargo de los organizadores, quienes destacaron el papel de la confederación como “organización que busca la revolución social, incidiendo en el ámbito laboral-económico, y apoyando otro tipo de iniciativas que permitan luchar contra toda clase de explotación, dominación y autoridad”.
“Estas jornadas –reseñaron- tratan las alternativas al capitalismo desde una perspectiva teórica, histórica y actual. La idea de base a la hora de plantearlas es hacer un repaso de las alternativas tanto en términos de sistemas socio-económicos como también de las alternativas parciales al sistema capitalista que pueden representar vías de acción o praxis para sustituirlo”. En ese sentido, señalaron que ante el actual contexto de crisis “muchas voces han cuestionado la viabilidad y el futuro del capitalismo, tanto en su faceta productiva y de crecimiento, como distributiva o respecto a los límites ecológicos con los que se encuentra”. Sin embargo, “muy pocos cuestionan este sistema económico en su totalidad, señalando que el capitalismo no solo no es viable en un futuro no muy lejano, sino que además hoy es un sistema ineficiente, injusto y antidemocrático”.
Crisis y propuestas
En las conferencias celebradas el viernes 9 de abril, la economista Miren Etxezarreta, ex profesora universitaria e integrante del seminario de economía crítica Taifa, inició su disertación sobre la situación actual, empezando con la misma pregunta que daba título a su charla: “¿dónde estamos en la crisis?”. “Hay políticos, financieros e instituciones internacionales que dicen que estamos saliendo de esta situación. Sin embargo, también existen quienes advierten que se están sentando las bases para crisis futuras”, destacó.
Si bien indicó que “parece clara una cierta recuperación financiera”, advirtió que “mucho más dudosa es la recuperación real”. “Aún no se ha llegado al fondo de la crisis, estamos en disposición de ir aún más al fondo”, señaló Etxezarreta. En este contexto, habló de la reducción de costes laborales en todos los países ricos, donde los salarios de los trabajadores sufren caídas desde los años setenta.
La economista hizo hincapié en el papel que está jugando el sector público en el marco de la actual crisis, “apoyando sin condiciones al capital”, mientras que “el paro aumenta y no se crea empleo”. “Los estados -afirmó- están siendo los parteros del capitalismo para que nazca el niño de la recuperación, pero la recuperación puede no ser estable”. En efecto, Etxezarreta advirtió que “la recuperación, aún si se produce, lleva a sociedades todavía más capitalistas, más explotadas y más duras”. “¿Aguantaremos o renacerá la resistencia? (…) Más importante que luchar contra la crisis es luchar contra el capitalismo, con o sin crisis”, reflexionó.
La siguiente conferencia, titulada “El capitalismo hoy: ¿crisis o hundimiento?” estuvo a cargo del economista Toni Castells, quien habló de las distintas crisis vividas hasta ahora por el sistema capitalista, al que situó “en estado decrépito y con un agotamiento irreversible”. Ante esta situación, el académico cree que es momento de “descolonizar nuestro pensamiento, repensarlo todo y pensar por nuestra propia cuenta”.
Castells afirmó que la crisis financiera y económica actual “es la manifestación de que estamos asistiendo al hundimiento de la sociedad capitalista”, y señaló que si bien este sistema está muriendo, su fin dará lugar a otra sociedad, “y depende de nosotros de qué modelo sea”.
La última charla corrió a cargo del profesor de Economía en Secundaria e integrante de ICEA Gaspar Fuster, quien esbozó las propuestas anarcosindicalistas ante la crisis económica. Previamente, identificó las distintas propuestas lanzadas por la patronal, los partidos políticos y sus medios informativos. En ese sentido, citó los planes de reforma laboral, que empeorarán las condiciones de quienes tienen contratos fijos, facilitarán el despido, pasará por encima de los convenios colectivos y ampliarán la movilidad “funcional y territorial” de quienes aspiren a encontrar un puesto de trabajo. Ante esta situación, el anarcosindicalismo propone medidas de intensidad variable -reformistas, progresivas y transformadoras-. Entre ellas se encuentra la reducción de la edad de jubilación a los 55 años (percibiendo el 100% del salario), la eliminación de la subcontratación y de las ETTs, así como la integración en plantilla fija de quienes estén con este tipo de contratos.
También se busca repartir el empleo, lo cual se lograría reduciendo la jornada de trabajo y manteniendo el salario. En ese sentido, el anarcosindicalismo propone rebajar el horario laboral a 30 horas semanales, lo que generaría cuatro turnos diarios, y la eliminación de las horas extras. Otras de las propuestas formuladas por el integrante de ICEA apunta a la ocupación y autogestión de las empresas cerradas por sus patronos y, en el caso del campo, la confiscación de los latifundios, que serían puestos en manos de personas sin empleo.
Al término de la jornada, los conferencistas y el público continuaron intercambiando opiniones sobre las distintas propuestas y análisis planteados a lo largo de la tarde.
Autogestión y comunismo libertario
Las actividades del sábado 10 de abril comenzaron por la mañana con una presentación de ICEA a cargo de Luis Buendía, quien desgranó los motivos que dieron a lugar al nacimiento de este instituto, que tiene como referente histórico el “Institut de Ciencies Econòmiques de Catalunya” (ICEC), creado en 1931 en Barcelona. Esta entidad organizó hasta 1939 cursos, conferencias y debates sobre temas económicos y sociales, y el ICEA pretende cubrir el vacío dejado por ella. Unas 75 personas asistieron a los actos de la mañana.
“Desde ICEA se trabaja para la difusión de las ideas anarcosindicalistas y anarquistas, de forma totalmente pública y reconocida. Se pretende por ello que el trabajo de la entidad sirva para que, quien lo considere oportuno, utilice aquello que considere interesante, y al contrario, que pueda desechar o no utilizar aquello otro que no le sea de utilidad”, explicaron sus miembros. En ese sentido, destacaron que este instituto busca ser un “motor cultural más del anarquismo y el anarcosindicalismo, de los muchos y muy buenos que existen. Creíamos que era necesario crear algo hasta cierto punto nuevo, hasta cierto punto diferente de lo que históricamente han sido las entidades culturales anarquistas y anarcosindicalistas”.
Insistieron en la necesidad de que “una mayoría de los trabajadores conozcamos el funcionamiento de un sistema económico de forma que podamos gestionar una economía libertaria, una economía y una sociedad controlada por, y al servicio de, las personas trabajadoras”. Por este motivo, desde ICEA se pretende “poner fin a la actual inexistencia de estudios que profundicen en el análisis de las alternativas al sistema capitalista”.
“El ICEA no nace para mantener las ideas anarquistas en la parálisis de unos cuantos conceptos cristalizados en el tiempo o en la rememoración de un pasado glorioso. Nace para comprometerse, para acertar o equivocarse, y sobre todo para proyectar en el presente y en el futuro la Idea revolucionaria. Sin futuro el anarquismo no es nada”, resumió.
Otro miembro de ICEA, Lluis Rodríguez, ofreció una conferencia sobre el socialismo y comunismo libertario en el pensamiento económico hasta 1939. Tras citar a los principales autores que en aquellos años habían teorizado sobre las vías para la aplicación de este sistema -principalmente el anarquista español Isaac Puente y el francés Pierre Besnard-, Rodríguez destacó la influencia de estos pensadores en la revolución española de 1936. “Aquellas ideas -afirmó- impulsaron una revolución social sin precedentes”.
El integrante de ICEA estableció un nexo entre aquel proceso histórico y la situación de crisis actual, destacando que en el marco presente resulta necesario “avanzar en las reflexiones sobre cómo acabar con la pobreza y, sobre todo, ser nosotros mismos quienes tengamos el control de nuestras propias vidas”.
Siguiendo en la línea presentada por Rodríguez, otro miembro de este instituto, el profesor de Economía de la Universidad del País Vasco Endika Alabort, habló sobre la autogestión como planificación participativa o reconceptualización del mercado. En otras palabras, se trató de un “análisis de varios modelos técnicos libertarios y participativos de autogestión de la economía”.
Alabort remarcó el concepto de autogestión “entendida no como una herramienta de supervivencia dentro del sistema capitalista, sino como herramienta para la superación del mismo”. Para ello, analizó los modelos teóricos propuestos por autores que, como Gastón Leval y Abraham Guillén, proponían la desaparición del estado y la autogestión obrera, o sistemas en los que el estado no dejaría de existir, como los impulsados por Pat Devine y David Schweickart. Por último, analizó los acuerdos alcanzados por la Asociación Internacional de los Trabajadores (AIT, a la cual pertenece CNT), y la Internacional de Federaciones Anarquistas (IFA), entidades que desde el punto de vista económico propugnan, por encima de todo, el fin de la explotación del ser humano por el ser humano.
Por la tarde, con una asistencia de más de 200 personas en las ponencias, Jon Bekken, miembro de Anarcho-Syndicalist Review, empezó planteando sus conceptos sobre la economía de la libertad como “creación de una vida plena para todos”. “Cualquier economía que queramos debe partir de la satisfacción de las necesidades humanas, y no sólo de las más básicas -alimentación, vivienda o sanidad-, sino también de las culturales”, reseñó.
Bekken apostó por la abolición de los mercados y los salarios, acompañado por la gestión social de la producción. En ese contexto, propuso la reducción del horario laboral a 20 horas semanales, “más que suficientes para satisfacer las necesidades”. El miembro de IWW subrayó también la importancia de definir “cómo se realizará la transición” hacia el nuevo sistema, destacando que el anarcosindicalismo “no sólo ofrece la posibilidad de una revolución, sino que también deja sentadas las bases de la nueva sociedad a la que aspiramos” .
Posteriormente, Takis Fotopoulos, filósofo político y ex catedrático de Economía de la Universidad North London (Reino Unido) -donde enseñó Economía Política durante 20 años- ofreció una conferencia sobre la “democracia inclusiva como proyecto político para una nueva síntesis libertaria”. Precisamente, Fotopoulos ha sido editor de las publicaciones Democracy & Nature y The International Journal of Inclusive Democracy, además de ser el fundador del movimiento Democracia Inclusiva.
Durante su intervención, expuso las claves que sustentan esta línea de pensamiento, que defiende la democracia directa, económica, ecológica y en el ámbito social, además de la creación de un nuevo sistema de valores. La propuesta de Democracia Inclusiva implica el fin del estado, los mercados y el dinero, dando paso a la propiedad popular de los medios de producción y la distribución confederal de los recursos, lo cual se gestionaría mediante asambleas que funcionarían en los distintos ámbitos de la sociedad, tanto a nivel local como sectorial.
La última conferencia corrió a cargo de otro invitado extranjero, el profesor emérito de la American University, Robin Hahnel, quien enseñó Economía Política durante 33 años. Actualmente es profesor visitante en la Portland State University. Asimismo, es el creador junto a Michael Albert del modelo económico denominado “Participatory Economics, PARECON (Economía Participativa).
El académico dejó claro que “la sociedad aborrece los vacíos de gestión. Si las personas no gestionan sus vidas, una élite económica lo hará en su lugar”. Por ello, se mostró partidario de la planificación participativa de la economía, que se realizaría mediante consejos de trabajadores y consumidores. “La planificación autoritaria niega a los trabajadores la capacidad de decidir, mientras que la gestión participativa de la economía permite que sean los afectados quienes se pronuncien directamente”, sintetizó.
En el debate final, el numeroso público comentó las ideas expuestas por los tres ponentes, quienes tuvieron ocasión de intercambiar opiniones e ideas con los asistentes.
Las jornadas sobre autogestión continuarán los próximos viernes 16 y sábado 17 con la intervención de académicos locales y extranjeros que disertarán sobre los distintos aspectos de las colectivizaciones anarquistas durante la guerra civil española (1936-1939).
Más información: http://www.autogestion2010.info
Relacionada: https://www.cnt.es/noticias/alternativas-al-capitalismo-·-alternatives-al-capitalisme
L’autogestió i el comunisme llibertari, a debat a Barcelona
El passat cap de setmana (9 i 10 d’abril) van començar a Barcelona les jornades “alternatives al capitalisme: l’autogestió a debat”, organitzades per la Confederació Nacional del Treball en el marc de les celebracions pels seus 100 anys. Les primeres conferències, que es prolongaran durant les pròximes setmanes, van estar a càrrec d’acadèmics locals i estrangers que van oferir els seus respectius punts de vista sobre l’autogestió, l’anarcosindicalisme i els models de socialisme i comunisme llibertari. Prop de 100 persones van assistir a les primeres activitats.
La inauguració de les jornades, impulsades per CNT amb la col·laboració de la Fundació Anselmo Lorenzo (FAL), l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA) i la Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes (FELLA), va córrer a càrrec dels organitzadors, que van destacar el paper de la confederació com a “organització que busca la revolució social, incidint en l’àmbit laboral-econòmic, i recolzant altres tipus d’iniciatives que permetin lluitar contra tota classe d’explotació, dominació i autoritat.”
“Aquestes jornades -van ressenyar- tracten les alternatives al capitalisme des d’una perspectiva teòrica, històrica i actual. La idea de base a l’hora de plantejar-les és fer un repàs de les alternatives tant en termes de sistemes socioeconòmics com també de les alternatives parcials al sistema capitalista que poden representar vies d’acció o praxi per substituir-lo”. En aquest sentit, van assenyalar que davant de l’actual context de crisi “moltes veus han qüestionat la viabilitat i el futur del capitalisme, tant en la seva faceta productiva i de creixement, com distributiva o respecte als límits ecològics amb què es troba”. Tanmateix, “molt pocs qüestionen aquest sistema econòmic en la seva totalitat, assenyalant que el capitalisme no sols és inviable en un futur no gaire llunyà, sinó que a més avui és un sistema ineficient, injust i antidemocràtic”.
Crisi i propostes
En les conferències celebrades el divendres 9 d’abril, l’economista Miren Etxezarreta, professora universitària i integrant del seminari d’economia crítica Taifa, va iniciar la seva dissertació de la situació actual, començant amb la mateixa pregunta que donava títol a la seva xerrada: ” on som en la crisi? “. “Hi ha polítics, financers i institucions internacionals que diuen que estem sortint d’aquesta situació. Tanmateix, també existeixen els qui adverteixen que s’estan establint les bases per a crisis futures, va destacar.
Si bé va indicar que “sembla clara una certa recuperació financera”, va advertir que “molt més dubtosa és la recuperació real”. “Encara no s’ha arribat al fons de la crisi, som en disposició d’anar encara més al fons”, va assenyalar Etxezarreta. En aquest context, va parlar de la reducció de costos laborals a tots els països rics, on els salaris dels treballadors sofreixen caigudes des dels anys setanta.
L’economista va posar èmfasi en el paper que està jugant el sector públic en el marc de l’actual crisi, “recolzant sense condicions el capital”, mentre que “l’atur augmenta i no es crea ocupació”. “Els estats -va afirmar- estan sent els llevadors del capitalisme perquè neixi el nen de la recuperació, però la recuperació pot no ser estable”. En efecte, Etxezarreta va advertir que “la recuperació, encara que es produeixi, porta societats encara més capitalistes, més explotades i més dures”. ” Aguantarem o renaixerà la resistència? (…) Més important que lluitar contra la crisi és lluitar contra el capitalisme, amb o sense crisi,” va reflexionar.
La següent conferència, titulada “El capitalisme avui: crisi o enfonsament? ” va ser a càrrec de l’economista Toni Castells, que va parlar de les diferents crisis viscudes fins ara pel sistema capitalista, que va situar “en estat decrèpit i amb un esgotament irreversible”. Davant d’aquesta situació, l’acadèmic creu que és moment de “descolonitzar el nostre pensament, repensar-ho tot i pensar pel nostre propi compte”.
Castells va afirmar que la crisi financera i econòmica actual “és la manifestació de que estem assistint a l’enfonsament de la societat capitalista”, i va assenyalar que si bé aquest sistema està morint, el seu final donarà lloc a una altra societat, “i depèn de nosaltres de quin model sigui”.
L’última xerrada va córrer a càrrec del professor d’Economia a Secundaria i integrant d’ICEA Gaspar Fuster, que va esboçar les propostes anarcosindicalistes davant la crisi econòmica. Prèviament, va identificar les diferents propostes llançades per la patronal, els partits polítics i els seus mitjans informatius. En aquest sentit, va esmentar els plans de reforma laboral, que empitjoraran les condicions dels qui tenen contractes fixos, facilitaran l’acomiadament, passarà per sobre dels convenis col·lectius i ampliaran la mobilitat “funcional i territorial” dels qui aspirin a trobar un lloc de treball. Davant d’aquesta situació, l’anarcosindicalisme proposa mesures d’intensitat variable -reformistes, progressives i transformadores-. Entre elles es troba la reducció de l’edat de jubilació als 55 anys (percebent el 100% del salari), l’eliminació de la subcontractació i de les ETTs, així com la integració en plantilla fixa dels qui estiguin amb aquest tipus de contractes.
També es busca repartir l’ocupació, la qual cosa s’aconseguiria reduint la jornada de treball i mantenint el salari. En aquest sentit, l’anarcosindicalisme proposa rebaixar l’horari laboral a 30 hores setmanals, la qual cosa generaria quatre torns diaris, i l’eliminació de les hores extres. Altres propostes formulades per l’integrant d’ICEA apuntaren a l’ocupació i autogestió de les empreses tancades pels seus patrons i, en el cas del camp, la confiscació dels latifundis, que serien posats a les mans de persones sense ocupació.
Al finalitzar la jornada, els conferenciants i el públic van continuar intercanviant opinions sobre les diferents propostes i anàlisis plantejades al llarg de la tarda.
Autogestió i comunisme llibertari
Les activitats de dissabte 10 d’abril van començar al matí amb una presentació d’ICEA a càrrec de Luis Buendía, que va desgranar els motius que van donar a lloc al naixement d’aquest institut, que té com a referent històric l’”Institut de Ciencies Econòmiques de Catalunya” (ICEC), creat el 1931 a Barcelona. Aquesta entitat va organitzar fins a 1939 cursos, conferències i debats sobre temes econòmics i socials, i l’ICEA pretén cobrir el buit deixat per ella. Unes 75 persones van assistir als actes del matí.
“Des d’ICEA es treballa per a la difusió de les idees anarcosindicalistes i anarquistes, de forma totalment pública i reconeguda. Es pretén per això que el treball de l’entitat serveixi perquè, qui ho consideri oportú, utilitzi allò que consideri interessant, i al contrari, que pugui rebutjar o no utilitzar allò que no li sigui d’utilitat”, van explicar els seus membres. En aquest sentit, van destacar que aquest institut busca ser un “motor cultural més de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme, dels molts i molt bons que existeixen. Crèiem que era necessari crear alguna cosa fins a cert punt nova, fins a cert punt diferent del que històricament han estat les entitats culturals anarquistes i anarcosindicalistes”.
Van insistir en la necessitat que “una majoria dels treballadors conegui el funcionament d’un sistema econòmic de manera que puguem gestionar una economia llibertària, una economia i una societat controlada per, i al servei de, les persones treballadores”. Per aquest motiu, des d’ICEA es pretén “posar fi a l’actual inexistència d’estudis que aprofundeixin en l’anàlisi de les alternatives al sistema capitalista”.
“L’ICEA no neix per mantenir les idees anarquistes en la paràlisi d’uns quants conceptes cristal·litzats en el temps o en el record d’un passat gloriós. Neix per comprometre’s, per encertar o equivocar-se, i sobretot per projectar en el present i en el futur la Idea revolucionària. Sense futur l’anarquisme no és res”, va resumir.
Un altre membre d’ICEA, Lluís Rodríguez, va oferir una conferència sobre el socialisme i comunisme llibertari en el pensament econòmic fins a 1939. Després de citar els principals autors que en aquells anys havien teoritzat sobre les vies per a l’aplicació d’aquest sistema -principalment l’anarquista espanyol Isaac Puente i el francès Pierre Besnard-, Rodríguez va destacar la influència d’aquests pensadors en la revolució espanyola de 1936. “Aquelles idees -va afirmar- van impulsar una revolució social sense precedents”.
L’integrant d’ICEA va establir un nexe entre aquell procés històric i la situació de crisi actual, destacant que al present resulta necessari “avançar en les reflexions sobre com acabar amb la pobresa i, sobretot, ser nosaltres mateixos qui tinguem el control de les nostres pròpies vides”.
Seguint en la línia presentada per Rodríguez, un altre membre d’aquest institut, el professor d’Economia de la Universitat del País Basc Endika Alabort, va parlar sobre l’autogestió com a planificació participativa o reconceptualització del mercat. En altres paraules, es va tractar d’una “anàlisi de diversos models tècnics llibertaris i participatius d’autogestió de l’economia”.
Alabort va remarcar el concepte d’autogestió “entesa no com una eina de supervivència dins del sistema capitalista, sinó com a eina per a la superació del mateix”. Per a això, va analitzar els models teòrics proposats per autors que, com Gastón Leval i Abraham Guillén, proposaven la desaparició de l’estat i l’autogestió obrera, o sistemes en els quals l’estat no deixaria d’existir, com els impulsats per Pat Devine i David Schweickart. Finalment, va analitzar els acords assolits per l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT, a la qual pertany CNT), i la Internacional de Federacions Anarquistes (IFA), entitats que des del punt de vista econòmic propugnen, per damunt de tot, la fi de l’explotació de l’ésser humà per l’ésser humà.
A la tarda, amb una assistència de més de 200 persones en les ponències, Jon Bekken, redactor d’Anarcho-Syndicalist Review, va començar plantejant els seus conceptes sobre l’economia de la llibertat com “creació d’una vida plena per a tots”. “Qualsevol economia que volguem ha de partir de la satisfacció de les necessitats humanes, i no només de les més bàsiques -alimentació, habitatge o sanitat-, sinó també de les culturals”, va ressenyar.
Bekken va apostar per l’abolició dels mercats i els salaris, acompanyat per la gestió social de la producció. En aquest context, va proposar la reducció de l’horari laboral a 20 hores setmanals, “més que suficients per satisfer les necessitats”. El membre d’IWW va subratllar també la importància de definir “com es realitzarà la transició” cap al nou sistema, destacant que l’anarcosindicalisme “no solament ofereix la possibilitat d’una revolució, sinó que també deixa assentades les bases de la nova societat a què aspirem” .
Posteriorment, Takis Fotopoulos, filòsof polític i excatedràtic d’Economia de la Universitat North London (El Regne Unit) -on va ensenyar Economia Política durant 20 anys- va oferir una conferència sobre la “democràcia inclusiva com a projecte polític per a una nova síntesi llibertària”. Precisament, Fotopoulos ha estat editor de les publicacions Democracy & Nature i The International Journal of Inclusive Democracy, a més de ser el fundador del moviment Democràcia Inclusiva.
Durant la seva intervenció, va exposar les claus que sostenen aquesta línia de pensament, que defensa la democràcia directa, econòmica, ecològica i en l’àmbit social, a més de la creació d’un nou sistema de valors. La proposta de Democràcia Inclusiva implica el fi de l’estat, els mercats i els diners, donant pas a la propietat popular dels mitjans de producció i la distribució confederal dels recursos, la qual cosa es gestionaria mitjançant assemblees que funcionarien en els diferents àmbits de la societat, tant a nivell local com sectorial.
L’última conferència va córrer a càrrec d’un altre convidat estranger, el professor emèrit de l’American University, Robin Hahnel, que va ensenyar Economia Política durant 33 anys. Actualment és professor visitant a la Portland State University. Així mateix, és el creador al costat de Michael Albert del model econòmic denominat “Participatory Economics, PARECON (Economia Participativa).
L’acadèmic va deixar clar que “la societat rebutja els buits de gestió. Si les persones no gestionen les seves vides, una elit econòmica ho farà al seu lloc”. Per això, es va mostrar partidari de la planificació participativa de l’economia, que es realitzaria mitjançant consells de treballadors i consumidors. “La planificació autoritària nega als treballadors la capacitat de decidir, mentre que la gestió participativa de l’economia permet que siguin els afectats que es pronunciïn directament,” va sintetitzar.
En el debat final, el nombrós públic va comentar les idees exposades pels tres ponents, que van tenir ocasió d’intercanviar opinions i idees amb els assistents.
Les jornades sobre autogestió continuaran els pròxims divendres 16 i dissabte 17 amb la intervenció d’acadèmics locals i estrangers que dissertaran sobre els diferents aspectes de les col·lectivitzacions anarquistes durant la guerra civil espanyola (1936-1939).
Más información: http://www.autogestion2010.info
Relacionada: https://www.cnt.es/noticias/alternativas-al-capitalismo-·-alternatives-al-capitalisme
